Text de Josep Vicent Frechina

LLUM NATURAL CONTRA LES FOSCORS DEL TEMPS

De totes les formes d’expressió artística —l’estratègia més depurada tramada per l’ésser humà per crear sentit i comunicar-lo—, la música continua sent la més eficaç en traslladar significat i emoció des de la veu íntima al ressò col·lectiu. Ho fa sense necessitat de passar del tot per les paraules, o bé transcendint-les, despertant una vibració que és alhora individual i compartida, que ve de lluny però sembla nova cada vegada que s’activa.

I hi ha músiques i veus que aconsegueixen aquesta connexió amb una intensitat literalment corprenedora. Quan Noèlia Llorens Titana interpreta les seues cançons inspirades en la tradició es produeix eixe lligam magnètic i miraculós: la veu pren el cor, l’encén amb una llum antiga i poderosa que escampa la commoció per tot el cos. Hi ha alguna cosa profundament recognoscible que va més enllà dels versos, la melodia o la col·locació de la veu: una reverberació sentimental que percebem molt familiar i propera.

No ens hauria d’estranyar gens, doncs, que Titana anomene Llum al seu segon disc. Formant novament un tàndem sinèrgic amb Susana Díaz Tejedor —partícip decisiva en la definició conceptual del disc i autora d’un bon contingent de les lletres i músiques incloses—, i magníficament escudades pel talent sempre inquiet i catalitzador de Moma Estudis —responsable de part de les composicions i d’arranjaments i producció—, presenten a Llum una col·lecció de cançons, ara agafades del rebost tradicional adés inspirades en els seus codis expressius, concebudes per alimentar i celebrar l’energia col·lectiva que es convoca quan la saba musical puja directament des de l’arrel.

En un temps en què les foscors s’estenen com una amenaça implacable, no se’ns ocorreria millor antídot per combatre-les que aquesta llum natural que ací se’ns proposa: una llum en forma de cançons que són, alhora, memòria expedita, emoció compartida i programa de futur.

Josep Vicent Frechina